Saltant la línia: L'hel·lenització de l'Espanyistan

29 de jul. 2012

L'hel·lenització de l'Espanyistan

"España no es Grecia", s'encaparrota en repetir el Govern. S'ha dit i escrit molt sobre si és o no és així en el pla econòmic, però l'estudi de Metroscopia que ha publicat avui El País indica que, com a mínim l'escenari polític espanyol s'assembla cada vegada més a l'helè.

Si comparam ambdues situacions podem veure com el bipartidisme clàssic grec (Nova Democràcia i PASOK) caié fins al 41'94% les passades eleccions, tot i que el sistema electoral grec li ha permès formar govern un govern de concentració. La reculada d'aquests partits fou aprofitat, sobretot, per la coalició d'esquerra SYRIZA, els Grecs Independents (GI), una excissió de Nova Democràcia, i Alba Daurada (AD), el partit neonazi.

Així mateix, a l'Estat espanyol el bipartidisme està començant a recular de manera dràstica i se situa en el 53'1%, un fet especialment rellevant si tenim en compte que a les passades eleccions de 2011 els dos principals partits espanyols concentraven el 73'35% del vots. Això es deu, essencialment, a la nefasta tasca de la darrera etapa del govern Zapatero i a l'actual gestió del PP, que sembla voler superar les pífies de l'anterior govern i ja ha perdut prop del 30% dels seus votants. Per altra banda, l'ascens d'Esquerra Unida (el partit que podríem considerar més proper a SYRIZA, almanco a nivell estatal), és relativament moderat si el comparam amb el que experimentaren amb els seus companys helens, segurament degut a la mala feina a l'oposició, amb un líder poc carismàtic com Cayo Lara i un programa pràcticament inexistent (mira per on, com el PP!).

Tanmateix, si salvam les diferències entre EU i SYRIZA i descomptam a Espanya el factor dels partits nacionalistes (que integren bona part d'aquest "Altres"), podem concloure que la situació política espanyola és cada vegada més semblant a la situació política hel·lena anterior a les passades eleccions parlamentàries de juliol.

A més a més, a banda de la situació política, cal tenir en compte altres indicadors socials i econòmics. Vet aquí dos d'ells: que les primes de risc grega i espanyola, juntament amb l'hongaresa, són les dues més altes de tota Europa i que Espanya i Grècia són els dos estats europeus amb major taxa d'atur.

D'aquesta manera, doncs, crec que podem concloure que "España no es Grecia", però cada vegada se li assembla més. Tal vegada podríem dir que esteim vivint l'hel·lenització d'Espanyistan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada