Mallorca 2015, després de la independència de Catalunya

Els moviments independentistes a Europa estan a l'alça, atiats per la crisi econòmica, les dificultats socials, el desengany respecte als governs dels suposats estats-nació i el fracàs definitiu de la famosa Europa dels pobles. Tal vegada el seu major exponent sigui Escòcia, que va fent passes per a un referèndum d'independència el 2014, amb el suport del Parlament Escocès i el partit majoritari al país, l'Scottish National Party (SNP). Més a prop de casa nostra, tenim el cas de Catalunya. La societat civil catalana està més activa que mai en la lluita per la independència. Tot i que la causa independentista no compta amb el suport explícit de la Generalitat (cosa que podria canviar si hi hagués unes eleccions anticipades), compta amb el de sectors importants de la societat, com l'ANC i Òmnium cultural, i dels partits polítics, com ERC, la CUP, SI i alguns sectors de Convergència, que ja han fet alguns moviments. El full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana preveu un referèndum d'independència per l'any 2014, coincidint amb l'escocès. En cas de que s'imposàs el "sí",  l'any 2015 els mallorquins veuríem com es crea un altre estat a la península ibèrica. La pregunta és, què passaria llavors?

Especular sobre això és segurament inútil, car depèn de massa factors que no podem preveure. Tanmateix, és interessant (i morbós, per què no dir-ho?). Crec que, en aquest supòsit, hauríem de tenir en compte un parell de factors. Primerament, la crisi econòmica. En el cas de que l'economia s'hagi començat a recuperar, hauríem de comptar amb posicions més "moderades", però si s'accentua, podem preveure una "radicalització" generalitzada de totes les postures, com s'ha anat produint fins ara. També cal tenir en compte el poder que puguin anar adquirint a les Illes i a la resta de l'estat les tendències centralistes i els seus abanderats, UPyD i la majoria del Partit Popular. No hem d'oblidar, tampoc, l'intent de construir un espai polític de centre (-dreta) de caràcter nacionalista. No sabem com s'expressarà aquest "nacionalisme", si demanant més autonomia, un model federal, un estat propi, etc. però en tot cas serà determinant. El fet de que la independència a Catalunya s'assoleixi amb un govern d'esquerres o de dretes també pot ser determinant. La dreta catalana mai ha tengut massa en compte la resta de territoris de parla i cultura catalana, com si ho ha fet l'esquerra, tant la més laxa (ERC), com la més radical (Maulets, CUP, SEPC).

A banda d'aquests condicionants, el més important de tots seran segurament dos. Com li anirà, en l'àmbit econòmic, diplomàtic i social al nou estat català i com respondrà Espanya. Si les relacions són cordials i Catalunya manté bones relacions amb Espanya, aquesta segurament serà més tolerant i permissiva amb el territoris catalans perifèrics que encara conservarà (el País Valencià i les Illes), i la resta de comunitats amb cultura i llengua pròpia.

Altres escenaris polítics possibles és que tots els racons de l'estat espanyol, el nostre inclòs, comprovem que seríem més pròspers sent independents, i que sorgesqui un moviment polític a nivell de Mallorca o Balears que cerqui la constitució en un estat propi, independents de Catalunya i d'Espanya.

Un altre fet a tenir en compte serà la denominació de la nostra llengua, el català. Si Catalunya és independent i, per tant, d'un país diferent al nostre, serem prou coherents com per seguir anomenant la nostra llengua pel seu nom? Vist els intents perquè no sigui així ni en la situació actual que estan realitzant alguns sectors important del PP balear, en tenc poques esperances.

En definitiva, com que tot és possible i tot són conjectures, qualsevol opinió és vàlida. La meva no és més que un repàs del que podria ser, o del que jo crec que podria arribar a ser. Si voleu llegir-ne d'altres, concretament en la seva versió valenciana, llegiu l'article que em va inspirar per a escriure aquest, "València, l'endemà de la independència de Catalunya".